arcjove

Darrerament he estat pensant en les guies sobre sexe que es van crear amb tant d’esforç i es van retirar amb tant poc. Vaig pensar fer un article quan me’n vaig enterar, però no vaig saber com enfocar-lo. D’alguna manera un pensament d’absoluta tristesa me floreix a l’estómac sempre que l’hi donc voltes, però ja no me’n puc estar.

.

Record una anècdota entre dos professors universitaris de psicologia, un català i l’altre sud-americà però no sabria concretar d’on. El català, revisant un article d’una revista especialitzada del Estats Units s’alarmava llegint en veu alta el següent titular “Los americanos pensamos en sexo cada tres minutos”, i el seu company contestava “Ah! Éso los estadounidenses que son muy raros. Nosotros pensamos en ello cada minuto”..

No sabria concretar la freqüència dels pensaments, però són ben presents a les nostres reflexions més íntimes: al bus, a la coa del súper, o en el moment en que tanques el llibre i apagues la llum. Estan allà, bajo la tapa de los sesos, fins i tot abans de que aprenguem què és el sexe i com funciona. Com una massa palpitant de sensacions, gusts entremesclats amb fantasies i visions. Una massa creixent que quan arribam a la pubertat està a punt d’esclatar com tots els granets que ens surten per la cara..

No soc amic de les explosions, perquè normalment esquiten massa i si no fan mal, possiblement taquen; les implossions són realment desagradables, perquè resulten com una poma podrida per dins però brillant i fresca per fora. Però tenc clar que ambdues són evitables. Una fuita de gas se pot solucionar obrint una finestra....

Per mi les guies de sexualitat de l’ajuntament de Palma eren exactament això: una finestra oberta, on els joves hi podíem treure el cap, respirar fons i cridar “SEXE!!!”. Una dutxa d’acceptació, d’aprenentatge i de socialització. Poder aixecar-te al matí i dir “no soc un pervertit, soc jove i vull descobrir coses”. Però no....

Doña Urraca, amb vestit negre i coll alt va tornar a guanyar la partida. Amb una creu a una ma i una oda a la frustració a l’altra va agafar les guies, i amb tots els pensaments lliures, frescs, juvenils... els va fotre a una caixa rància, i els va precintar. Tots els colors estan tancats dins el gris i el marró i els joves ens tornam a juntar a la foscor per fer-ho d’amagat de la societat, de la vergonya i moltes vegades d’amagat de la salut..

Yago “algú té un cutter per obrir això?”

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• No, malament.
• Nunca en vano
• Adalt
• Un tros de fang
• Véns?
• Tindersticks
• Estrabisme estomacal
• Habitació 321
• A la llam sa va apagar
• A...part

• General [89]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom