arcjove | 14 Desembre, 2005 15:05

Es camí que baixa del Palau Sant Jordi a la Plaça d’Espanya està folrat de matalassos i coixins trepitjats per peus suats, i de dents sense raspallar abans d’anar a dormir.
Fa una baixada eterna que s’enfonsa en silencis, en un mutisme similar a l’espera d’aquell home que va oblidar construir una paret a la seva pista de frontó. . . i aquella . . . pilota . . . que no . . . va . . . tornar.
La caiguda no està exempta de portes que només se tanquen d’una forta portada i s’obrin aproximadament cada suma de tres nombres primers (2+3+5=10anys; 7+11+13=31anys; 17+19+23=59anys...)
Peus enfonsats en papers banyats per petites botelles de plàstic vessades, i entre els dits arruats es claven trossets d’ulleres de colors fins fer rallar mínimes gotes de sang que no taquen res ni ningú.
Una baixada feta d’allò que és lo contrari que fa reviure als morts. Freda, destapada, d’esquenes i que s’acaba amb una abraçada d’ulls de gel i cendra... i una gota calenta de sal.

Blackie | 21/12/2005, 22:22
Lauris | 27/01/2006, 11:59
| « | Febrer 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
Re: camidebaixada
Blackie | 15/12/2005, 18:18