arcjove

El Messenger s’ha convertit en una eina de comunicació del segle XXI que recull moltes de les característiques de la comunicació del futur del que ara en som part integrant (hoy es el mañana que nos prometieron ayer). Els diferents sistemes de comunicació selectiva són:

.

      a)      Falsa Absència:

Pots estar absent de forma selectiva, és a dir, xerr amb qui jo vull només quan jo vull, ve a ser una forma cibernètica de girar el cap i mirar una tenda quan te trobes amb aquell antic company de classe a qui no pots suportar perquè sempre acaba recordant-te aquell terrible incident... qualsevol terrible incident (tots en tenim algun). Senzillament desapareixes darrera un petit cercle que pot tenir un rellotge, que implica que presumptament tornaràs en algun moment, o directament t’amagues darrera d’una senyal de prohibició que s’agreuja amb el cartell de “NO DISPONIBLE” que et fa pràcticament immune a les converses no desitjades, però no t’impedeix xerrar amb qui t’interessa.

.

b)      Infiltració en el camp de la connexió:

      Existeix un sistema d’espionatge que consisteix a connectar-se però en l’estat de “no connectat”, per tant pots comprovar si hi ha aquella persona amb qui tens ganes de xerrar sense que els altres contactes et puguin dirigir la paraula. El sistema habitual és:  1) Mirar; 2) Comprovar els contactes en línia; 3) “No m’interessau, no tenc res a dir a cap de vosaltres”. Però deixes el Messenger encès per si per un casual s’arribàs a connectar aquella persona o persones d’interès.

.

c)      Les persones que no passen el tall:

      El nivell d’egoisme arriba al seu cenit en el moment en que un fa la selecció de persones “no admeses”. Vendria a ser com si jo anés a un company de la feina, algun amic o a alguna ex i li digués “perdona, a partir d’ara podràs xerrar-me només quan jo ho cregui convenient”. La diferència amb l’estat “no connectat” és que si el no connectat era un procés d’infiltració i espionatge al món dels connectats, aquest seria com una mena de capa màgica que et fa invisible per les persones amb qui no et dóna la gana xerrar, però que no vols eliminar de la llista de contactes perquè possiblement en el futur els puguis treure algun profit. Exemples: el cervellet de classe que et pot ajudar a fer un treball, però que és un pesat quan es posa a comentar anècdotes absurdes del seu club d’escacs; l’ex-al.lota que és tan rematadament embafadora , però que de tant en tant la necessites quan... te fallen els altres plans; aquell company pesadíssim de l’equip que sempre farda de les seves conquestes però té un contacte a les taquilles de Son Moix...

.

Comunicació a la carta. Perquè en el cas que una conversa que a priori et feia ganes es converteixi en un avorriment màxim, basta pitjar un botonet i dir allò de “ai, perdona, és que se’m va desconnectar, ja saps com van els ordinadors”... sí, vaja si ho sabem.

.

Yago

.

PS: L’altra dia estava plorant i amb dues lletres ( la jota i la e) vaig aconseguir que desaparegués qualsevol preocupació de la meva ciberinterlocutora, cosa realment difícil per telèfon i del tot impossible en viu... màscares i mentides.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Nunca en vano
• Adalt
• Un tros de fang
• Véns?
• Tindersticks
• Estrabisme estomacal
• Habitació 321
• A la llam sa va apagar
• A...part
• Quieto

• General [88]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom