arcjove

Setembre

arcjove | 31 Agost, 2005 20:59

El setembre és, més o menys com el diumenge de vespre. Enlloc de pensar en el que queda de descans, començam a planificar les obligacions que s'aproximen. Que si reinstalar-se a la ciutat, que si comprar els llibres de text d'enguany, que si preparar un examen d'estadística que feia 2 mesos que havia de tenir preparat...

És una època de retrobades, però sobretot de comiats. Tot el que s'ha convertit en la rutina de fer el que ens dóna la gana... o no fer res, que a vegades és el mateix, s'ha de convertir en un planning estricte i rígid. La gent que veies a diari potser no la tornaràs a veure en un temps, i t'has de retrobar amb aquelles que fa setmanes que t'esforces en oblidar. Un canvi realment dur, molt cruel, sense temps d'aclimatació: ahir estaves surant a un matalàs a la piscina i avui has de presentar un projecte amb un pressupost reduït que haurem d'enviar a Madrid abans de divendres. Un autèntic drama.

Però com els diumenges a vespre, n'hi ha que ens jugam l'humor de la reentrada a una sola carta... el futbol. I pels mallorquinistes resulta realment molt arriscat perquè deu fer 25 anys que no començam bé la lliga(o aquesta és la impressió que jo tenc), i ja n'hi ha més d'un que sortia de Son Moix remugant: "Aquest any no mos salva ni en Cúper"... això és afició.

Altres calmants esportius per la síndrome de "Vuelta al cole" que tenim a la vista són: la cada vegada més insulsa "Volta ciclista a Espanya"; l'Eurobàsquet on aquest any Espanya pot fer alguna cosa (com gairebé sempre); el US Open on Rafa Nadal ens pot donar alguna alegria; i en general totes les lligues de futbol masculí i femení, bàsquet, petanca i curling (entre d'altres).

I per als qui encara ens prendrem uns dies de festa i ens negam a deixar d'anar poble per poble descobrint en què es gasten el pressupost les diferents comissions de festes, recordau que encara queda: Galilea, Santa Margalida, Bunyola (la meva darrera i potser la meva preferida) i ses que vos volgueu montar voltros mateixos a ses places dels vostres pobles.

I res més, en aquest tèrbol ambient on se troben sentiments de nostàlgia i l'alegria de retrobar-me amb els meus fidels lectors, només me queda donar-vos ànims i desitjar-vos que a la taula de davora s'assegui un/a becari/becària rosset/a amb ulls blaus que faci més alegre els dilluns a les 8 del matí d'aquest setembre.

Yago "El final (tutututún) del verano (tutututún) llegó.... y tú partirás."