arcjove

9:30 - Tenc temps, ja estic de pont i m'enred als llençols, faig mitja volta i mir si ja s'ha baixat la peli que ahir a les 2:30 de la matinada estava a punt a punt a punt. No, res. No s'ha baixat res. Sí, hi ha connexió. Des del llit me connect al msn. Me trob a una de les noves intocables, intent esser la persona més agradable del món, crec que me'n surt bastant bé quan me diu que sóc graciós i afegeix "jiji", però després ho relaciona amb que sóc un borratxo, i crec que té raó. Hòstia! He d'anar a comprar el Xori. Na Maria me situa amb tres frases tot el que serà la festa de dia i on i quan i qui, i bé, jo no sé molt bé per què hi vaig però fa tres anys que m'ho pas bé mentre hi ha al sol estampat a la meva cara i bec pomada. De nit no. De nit vaig aprendre el primer any que s'ha de fugir...

11:30 - Surt del llit mentre la plutònica me diu que li faig oi, i això que no me veu. Ella tampoc fa pont i també ha viscut l'arquifesta de dia algun any i s'imaginarà a sí mateixa servint-se un cubata enlloc de mostres de l'aigua de la depuradora de Lloseta que ha d'analitzar de forma repetitiva dia rera dia. Una aigua semblant a la que la dutxa me tira per sobre. El sol me pega a la cara fins i tot dins la dutxa, fins que me n'adon que mentre me pos el xampú puc veure unes oficines a poc més de 100 metres i si jo puc veure a aquella secretària que tecleja concentrada, ella me deu poder veure a mi. Tanc la finestra i me pos tots els productes que tenc: xampú, gel, gel íntim, suavitzant i crema de cara que ajuda a despertar la pell i reblaneix la barba, i jo no m'afait. Surt al carrer fent una olor deliciosa. Me besaria a mi mateix si pogués.

12:00 - El barri de Gràcia de dia és preciós, vull posar-me a cantar com en una peli de Disney i que em saludi el forner i el senyor que ven ous i pasta i el paqui del cantó i les senyores que somriuen entre xarxes infinites d'arrues. Sona Odissea Trenta Mil a les meves orelles i ric amb l'absurd. Bon dia, una botella de Gin Xoriguer i dues de Kas llimona... de dos litres, clar. Arrib a casa i en Vicentín està prenent el sol, li peg un xiulo i me dóna la sensació que tot Metrovacesa se gira. Me tir al sofà i veig un programa - concurs on una senyora s'arrisca a dir 8 països amb més d'una llengua oficial: Kenia, Xina, Holanda i 5 més entre els que no està Espanya, somriu sorpresa quan li diuen que aquí n'hi ha més d'una.

13:30 - Me faig dos sandvitxos de xistorra, york i formatge, trasllat el Xori i la Kas del congelador a la meva motxila i surt al carrer de nou. Fa un vent fred, però jo vaig amb màniga curta i la meva camiseta diu que Hace un huevo de caló. Al metro mir a una dona russa que me mira i va mirant cada aturada a veure si és la seva, la seva és Les Corts i la meva Palau Reial i arrib a la facultat d'arquitectura i ja m'estan esperant sense tenir clar si vendria.

14:45 - Me faig la primera pomada amb aires de ritual, sé que és la primera de quaranta - dues però és com si aquella fos determinant. Estic convençut que el sol fa que la pomada tengui un gust especial, deliciós. L'edifici de l'ETSAB és com una profunda estació de metro, te vas enfonyant cap avall i cap el fons, però cada poc hi ha sortides a la terrassa. La llum de dins és encara més tènue que a les estacions de metro i la gent puja i baixa corrent, però van amb camisetes de tirants i amb cubatas a les mans. És una gran festa. Me n'adon que estic envoltat de 3 o 4 futures arquitectes que beuen del meu Xori. No sé de què xerren però me sent bé, deu ser el sol. Després hi ha més gent, apareixen futurs arquitectes, apareix en Toni amb una caixota i li pos una pomada, després desapareixen tots tres, Toni, caixota i pomada i després apareix amb pomada sense caixota. Hi ha els meus companys de despatx que miren i remiren les futures arquitectes i jo també mir molt i el sol a mi.

17:00 - Estic gat. Ja estic gat i content. Vaig a cercar en David i amb ell a cercar birres, mil o dos mil. En Toni, en Fernando, en David i jo mos feim fotos com una mena de gent guai. Pujam i baixam les escales del metro i acabam al pàrquing Discoderch. No se veu res. Si hi ha nines no se veuen però aquí estam, crec que aguantam entre 2 i 20 minuts. En Toni me diu algo de que li han trucat de la Penya... no ho entenc. Me passa el seu mòbil, Hola, sí Santiago Ramis soc jo, em faran un homenatge, jajaja, ah què guai, Judit no? Jajaja. Na Judit riu i jo també ric perquè ella sap que vaig gat i que no són ni les 18:00 i xerr amb ulls de Garfield i la intent seduïr, supòs que la convid a la festa, ella me cita pel dia següent a les oficines del club.

Nit - Jo sé que quan se'n va el sol a la festa d'arquitectura jo he d'anar a casa i esperar que torni a sortir al dia següent, ho sé molt bé. Tancar-me a l'habitació i amagar-me davall el llit, però tenim un sopar. Tot passa ràpid, arriba na Jose, arriba en Bandini, bevem birra cada vegada més calenta i després menjam pizzes tarradelles i miram una imatge de Silenci? sponsored by Llucia Ramis, ric i n'estic orgullós i la telefon i diu que se'n va de marxa, no jo no. Jo me'n vaig al llit, tira a tira amb l'iPod i cant cridant Some Girls Are Bigger Than Others, els guiris gats me miren i riuen. Quan arrib al llit sé que m'he salvat. me connect al msn i veig a una de les noves intocables, intent esser la persona més agradable del món i crec que me'n surt bastant bé quan me diu que sóc graciós i fa un obert "jaja". Després tanc els ulls, borratxo, gat com una monea.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• A...part
• Quieto
• Els fills del mal
• Enmig del desert
• Què és?
• Tiempo
• Crònica d'un absurd en 7 actes
• El día que me convertí en chicle
• Así que vas a salir de marcha, eh?
• Somniant

• General [80]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom