Somniant
arcjove | 13 Febrer, 2008 08:12
He somniat amb tu fa una estona. He somniat que passejàvem junts per un port on no sé si hem passejat mai junts i t'agafava per les espatlles perquè passàssim acotats per sota d'un pi o un tamarell mal podat. Hi havia molta gent i jo me fixava sense mirar en els meus coneguts a la porta del bar que ens miraven i pensaven que estaves amb mi. Sé que a l'instant o bé no hi havia gent o bé no m'importava i et posava contra la paret i crec que ja no era el matí i era la nit i feia fred... però tampoc importa. Et mirava i justificava amb els ulls que sé com estan les coses però t'intentava besar, tu tiraves el cap enrera amb un somriure incòmode, fugint. Jo m'he apropat a tu tant que t'he perdut de vista i quan m'he tornat a separar m'he vist reflectit supòs que recriminant-me no aprendre.
Després hi havia un pla llunyà d'una habitació petita com la cel·la d'un monestir o una habitació humida d'un apartament llogat a Portocolom, allà on fa una estona passàvem per davall un tamarell... crec que simbolitzava la solitud i la fredor. No sé si jo estava tirat a un llit de llençols humits o segut mirant a la porta.
Primer pla d'una porta de fusta fosca amb un forat crullat per on mirar, amb un vidre en segon pla, com una mirilla grotesca. Només s'hi veia el repla fosc en tons verds. El vidre estava tacat de pintura vermella i crec que verda també.
No sé si somniava quan he pensat en el teu novio. Però després he pensat que havia d'estar content per tu i totes aquestes coses altruistes. Supòs que me sent així perquè me sentia una altra cosa amb tu. Me fa ràbia que els estereotips americans hagin pervertit tots els sentiments i que ara dir que me sentia complet soni terriblement absurd. I és que en realitat no me sentia complet, me sentia més gran, amb més significat crec.
Ara fa un temps que sé que soc important, que soc independent, autosuficient.. que jo, sol, soc alguna cosa. Però me sorprenc enyorant el que era quan érem. No a tu, no a mi amb tu, no a nosaltres, crec que el que me falta és la part de la suma que fa que el tot sigui més que els factors, la cola que fa que un i un siguin 2,2 i no 2. El ciment que tapa les juntes. Me falta 0,2 de no sé què. De la màgia que fa que el blau i el groc pintin verd, supòs.
Intent trobar una imatge que expressi aquest somni i me sorprenc evitant cors xapats en dos i convençut que hi ha una imatge que mostra en detall el relleu irregular d'una de les parts i les esquerdes i estelles...
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Re: Somniant
senilDion | 17/02/2008, 21:22
Maligno, tio, si és que en el fons eres un sentimental.
Re: Somniant
Nocturnia | 29/02/2008, 00:57
Sempre estem rodejats de factors externs, que no sempre son controlables, que no ens deixent sentir, ser, tenir o fer alló que volem. Lo important és voler-ho. No sempre tenim els mitjans per poder assolir-ho, però amb l'objectiu o les ganes, ja hi ha un gran camí fet, tot i que encara en quedi un altre de llarg per endavant.
Veig nous camins, i tinc ganes d'endinsar-m'hi, tot i que hi puguin haver pedres molestes en aquest recorregut. Sola, o amb algú que m'hi acompanyi, hi caminaré.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Soñando
Mayo | 15/02/2008, 12:04
Hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero soy duro con él,
le digo quédate ahí dentro, no voy
a permitir que nadie
te vea.
hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero yo le echo whisky encima y me trago
el humo de los cigarrillos,
y las putas y los camareros
y los dependientes de ultramarinos
nunca se dan cuenta
de que esté ahí dentro.
hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero soy duro con él,
le digo quédate ahí abajo, ¿es que quieres
hacerme un lío?
¿es que quieres joder
mis obras?
¿es que quieres que se hundan las ventas de mis libros
en Europa?
hay un pájaro azul en mi corazón
que quiere salir
pero soy demasiado listo, sólo le dejo salir
a veces por la noche
cuando todo el mundo duerme.
le digo ya sé que estás ahí,
no te pongas
triste.
luego lo vuelvo a introducir,
y él canta un poquito
ahí dentro, no le he dejado
morir del todo
y dormimos juntos
así
con nuestro
pacto secreto
y es tan tierno como
para hacer llorar
a un hombre, pero yo no
lloro,
¿lloras tú?
Charles Bukowski