arcjove

I què feim ara tu i jo? Quin aniversari podem celebrar si no et puc dur de la mà al lloc on ens vam conèixer? Només queden runes. No sé concebre La Concepció sense ca teva.

Ara record la primera besada que ens vam fer quan els teus pares adoptius (diuen que ets anglesa) em van dir allò de: "Per què no anau a jugar junts?" Però jo era petit i no estava bé que jugàssim com tu me demanaves en silenci desfent-te entre les meves dents... freda i dolça. Era una posta de sol de setembre i ja no feia tanta calor.

Record els meus 15 anys com si cada dia veiés una pel·lícula de David Lynch, on no sé mai quin és l'argument però les imatges me foraden el crani. Record aquella Concepció amb cares noves i record seure sobre la vorera del carrer i que sortissis d'aquella mena de catedral que en aquell moment me pareixia font de vici i que va acabar essent ca meva quan volia fugir de ca meva.

El meu germà te duia de la ma i va proposar compartir-te, i en arribar el meu torn vaig recordar com un tro d'aigua, aquella besada freda i dolça. Vaig jurar en aquell moment per la meva sang que no me separaria mai de tu ni d'aquell Carreró que n'era el teu santuari.

M'era igual que no fossis només per mi. Jo tampoc et vaig ser sempre fidel, però de totes les boques fredes que he tastat, em quedo sempre amb la teva besada: La que m'ha fet caure, la que m'ha deixat segut a terra jugant a la inconsciència, la que m'ha donat la ma en les nits més difícils, la que ha donat un sentit a les nits més avorrides... com li explic a ningú que t'estim més que a cap altra?

Des que vaig deixar La Roca les coses han canviat. T'havia de cercar als bars més entesos, bars fets d'una mena de pietat darrera les barres i em permetien tastar-te de tant en tant. A vegades venia n'Esteve i te duia de polissona en els seus viatges i feieu una parella preciosa i ens posàvem al dia. Record venir a cercar-te, a Plaça Catalunya els primers anys, i ara per Gràcia on te cerc passejant per donar-te la mà una estona i acompanyar-te a casa i besar-te fins el coma...

He somniat amb tu aquesta nit. No oblid que fa 10 anys de besades dolces i fredes. Com puc oblidar-te si cada vegada que llep les meves ferides te not a la llengua? Només és que el teu santuari ha caigut i jo que estic tant fet de tu, m'he esfondrat un poc, i les meves promeses valen poc però te promet que seguirem... seguirem junts.