arcjove

Jo també sóc creacionista

arcjove | 15 Desembre, 2007 12:40

Jo també soc creacionista. Me resulta molt més relaxant la idea de pensar que es poden agafar els factors, controlar les circumstàncies i crear un univers, que confiar que tota la vida a un planeta depengui de si un protozou sàpiga guardar-se la fava als calçons o anar a muntar una ameba veïna.

Aquest és el tipus de reaccions impulsives que tenc quan m'aixec al matí i que més o menys deixen de tenir sentit amb l'alarma que representa tirar de la cadena i començar a planificar un dia. No obstant, crec que un gran percentatge de la capacitat de reflexió, de rebel·lió i sobretot de creació, que és el tema que avui m'ocupa, passa en aquests lapses de temps entre gratar-se la cama sota el llençol i guardar-se la carn i el cervell darrera la cremallera.

Dins d'aquest cicle de reflexions sobre la creació, fa temps que em ronda una altra idea pel cap:

Les històries comencen al mig i acaben amb un principi.

Totes les històries, comencen amb la història ja començada. Puges en marxa i has de conèixer qui són i per què consideren aquests personatges que poden venir-te a explicar res. Resulta incòmode perquè ets sents com un intrús a les seves vides, com quan a una festa un senyor gras i amb la calba suada t'explica l'anècdota de quan va renovar-se el DNI. A vegades beus una altra copa i comences a riure del seu accent o dels canvis de ritme però en moltes altres ocasions l'incomoditat i l'avorriment fan que acabis tirant el llibre i el deixis en aquell lloc del prestatge on fa menys nosa.

En quant al final, sempre passa el mateix. La història va perfilant una sèrie d'aconteixements que modifiquen el curs normal de les coses i entre la crisi, la fatalitat, la glòria o l'aprenentatge es desenvolupen fins arribar a una darrera pàgina i a un nou principi, que no a la fi, pròpiament dita.

Clar, quin príncep aguantaria més de dos mesos a la Ventafocs que degut al seu trauma infantil té malsons, es pixa al llit i insulta al servei de neteja del Palau Reial? Comieron perdices? Perquè ell tenia molt més pinta que ella de menjar-ne.; I a Ghost, on va en Patrick Swayze quan puja per la llum aquella? Arriba a una platja de Waikiki? Coneix Déu i li explica lo dels protozous? Què fa na Whoopi Goldberg amb aquell estrany sentiment d'haver sentit el més sensual i eròtic ball amb na Demi Moore?; Belén Rueda& te lo voy a decir en clave porque hay gente que no ha visto la peli& pero, 1,2,3 chúpame los pies!!!

En fin& Fin.

No ho sé, tenc por supòs. I si un dia vaig de marxa i veig una rossa amb les dents que brillen amb els neons i me menj els neons i al cap de dos estius estic amb calçons curts, camiseta blanca, sandàlies de Coronel Tapioca i una càmera de fotos digital en bandolera i ens feim fotos amb moltes moltes dents a la vorera de la mar? Pot l'evolució fer-me rodar like a Rolling Stone fins aquest destí fatal? O per contra, la meva deïtat em permet crear, com el dissenyador de qualsevol camp de golf, les pujades i baixades necessàries per col·locar-me just on jo vulgui?

Només Déu i un parell de protozous puteros ho saben.