Paper
arcjove | 02 Abril, 2007 03:06
Per posar-nos en situació: són les 3 de la matinada, i avui he tornat a Palma (no hi venia des del 2006). Ha estat un dia agradable en general: detalls albertínics de bon matí; Carme pràctiques xerrant-me supercarinyosament a l'avió (després d'una hora i esperant les maletes ha dit "Tu ets en Yago, no?"); he cagat fins a 3 vegades el fabulós sopar + granisat de pomada d'ahir (no sé perquè estic tan escatològic); un dia molt familiar de sofà amb els pares; snooker i curling a eurosport + la historia interminable i escuela de rock al cable; reposició de la hora chanante de mitjanit...
Però he anat al llit i m'ha pegat per obrir un calaix. Una d'aquestes coses que un fa per sistema quan està a una habitació a la que no hi ha estat des de fa un temps... he començat a treure papers, papers amb tinta, amb dibuixos, amb declaracions d'amor, amb cançons de Bob Marley i els Pets i Oasis i Pixies, amb amors d'institut i facultat.... cartes i més cartes.
No record si en vaig contestar cap, algunes segur que sí perquè me'n guardava una còpia per mi, però moltes coses era com si les llegís per primera vegada en la vida. D'alguna manera quan reps una carta estàs massa emocionat per llegir-la com es mereix, et preocupes pel missatge ocult, per les intencions vertaderes del remitent, per les conseqüències que tendrà en els teus sentiments, per si hauràs de currar-te una resposta... Les cartes s'haurien de llegir amb total desimplicació, només llegint paraules, frases, expressions... Una amiga em deia que m'estimava, una ex em deia que feia dibuixos, he llegit en un 20% de les cartes expressions del tipus "el pitjor dia de la meva vida", en un 45% "però crec que les coses començaran a anar millor". Està bé perquè amb molts/es ja no m'hi xerr... no obstant les coses tenien sentit, bastant més del que tenien quan les vaig rebre.
Però les cartes són de debò. Cartes que vaig rebre el 98 ara me feien tremolar i me feien sentir coses. He descobert que el meu bloc fracassarà, simplement perquè no hi ha paper. Així com els quadres s'han de tocar, notar el relleu i la textura... amb la paraula escrita les olors, la pols que se t'aferra als dits, les ombres dels plecs del paper... són el cos de la carta. No pots fer l'amor amb una nina de làtex perquè no té pell i no dóna calor i tampoc pots llegir si no t'estàs esnifant el paper que resseca els dits i que canvia les olors de l'habitació.
Vull tornar a escriure com abans, amb l'amenaça del suïcidi a la punta de la llengua i amb el sexe amagat a una caixa de pandora feta d'ambigüitat. Vull rebre una carta felicitant-me els 17 dient-me que quan arribi a la universitat veuré la diferència; o aquell conte que vaig entregar a l'institut on me tallava les venes amb un guinavet de tallar tomàtigues; o aquella en que dius que m'estimes i que ara estarem tots junts... entenia pitjor la vida i l'expressava molt millor.
Yago (un cap de setmana me vaig enamorar d'una percussionista d'Alcúdia)
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Re: Paper
Nocturnia | 10/04/2007, 01:13
Records...si, tot es queda en això, però forma part de nosaltres, del que ens ha format, del que ens ha fet ser com som ara. pq no poder-los tornar a mirar? potser apareixen en la teva ment coses ja oblidades. poden caure llagrimes, o fer-te esboçar un somriure en llegir certes coses.
tots aquests papers eren facils de llençar o cremar en el su moment, pero van tenir la sort, o la desgracia de ser guardats. aquell calaix havia de ser obert... apareixent aixi distints sentiments potser diferents als que en aquell moment es tenia. el paper serà mes grogós, la tinta serà més clara, alguns costat rosegats... el temps passarà, però no tot quedarà en l'oblid.
No et cremis
Mel Alcohòlica | 14/04/2007, 14:02
Beu molta cervesa, ara que pots. Et farà veure les coses d'una altra manera.
I no oblidis que les coses més grosses poden encarnar-se a les operacions del dit petit.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Desde Iwo Jima
confin | 03/04/2007, 10:22
¡A quién se le ocurre abrir un cajón?
En unos años tu blog tendrá el mismo valor que un cajón en ruinas. Será una página abandonada. Enigmática. Llena de enredaderas y estará ocupada por todo tipo de ectoplasmas… ya veras. Será una optativa más en la licenciatura de arqueología, “Estudio retrospectivo, voces y arqueología de web” y Clint Eastwood, desde el más allá, hará otra película de esas que parecen casi buenas.