arcjove

Ah! Tornar a la vida real. Quina cosa tan desagradable. Ara mateix estic a una sala d'ordinadors amb uns 40 PC's dels quals aproximadament 39 estan fent feina desesperadament. Jo vull dedicar un temps a l'arcjove, especialment per comentar l'espectacular concert que vaig tenir la sort de gaudir el diumenge.

He tengut la sort d'assistir a grans festivals de música, com el FIB o el Primavera Sound, o fins i tot el Isladencanta quan Mallorca se preocupava mínimament per la cultura, però als meus 22 anys encara no havia tengut l'ocasió de veure i viure un macroconcert com el de REM al Sant Jordi el diumenge passat. El palau Sant Jordi ja és espectacular en sí mateix, però si a més veus com es va omplint de gent fins no deixar ni un sol espai buit, aleshores és indescriptible. 18.000 persones diuen els mitjans. 18.000 èssers que hem crescut acompanyats per la música de Stipe, Buck i Mills, que ja ens emocionam quan als locals o discoteques ens punxen algun dels himnes com "Losing my Religion", "Everybody Hurts" o "The One I Love" i que ara teníem la sort de tenir-los davant, oferint-nos tot un recorregut al llarg de la seva història musical.

No es pot explicar la sensació de tenir davant un grup a qui has seguit i admirat tota la teva vida. Un grup que quan jo vaig nèixer ja feia 3 anys o més que escrivien cançons i que encara ara són capaços de sorprendre'ns i emocionar-nos. Tampoc es pot descriure la sensació d'estar cantant, enmig de 18.000 persones que canten amb tu, que s'emocionen amb tu, que si bé aquella cançó a cadascú li suposa un sentiment distint, per tots és important i emocionant.

Hi haurà qui dirà que es van excedir amb les cançons del darrer disc, hi haurà qui consideri que van cantar massa cançons antigues de quan encara no eren el grup de masses que han acabat essent al nostre país... Per mi, va ser perfecte. Senzillament, perquè com han fet al llarg de tota la seva carrera, van fer el que ells volien fer. I no són massa els grups que poden dir el mateix.

La vida real, també té moments màgics...

Yago

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• A la llam sa va apagar
• A...part
• Quieto
• Els fills del mal
• Enmig del desert
• Què és?
• Tiempo
• Crònica d'un absurd en 7 actes
• El día que me convertí en chicle
• Así que vas a salir de marcha, eh?

• General [81]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom