arcjove

Qui creieu que ha estat el responsable de la terrible decepció olímpica? Decepció almenys tan gran com era l'esperança que teníem dipositada en la bellíssima esquiADOra.

Opcions de resposta:

A) Rienda, perquè ha estat acollonada al principi, i massa arriscada al final. No ha estat a l'alçada de les circumstàncies i no ha sabut reaccionar a les condicions de Sestriere.

B) L'equip de Rienda: entrenador, preparador, aquell senyor que s'aixeca a les 5 del matí per veure quin temps fa... no han sabut gestionar l'entrenament perquè l'esquiADOra arribés a l'olimpíada en el millor estat de forma.

C) Les condicions meteorològiques, a qui se li acut que nevi als Jocs Olímpics d'hivern? que no veuen que amb neu blana és més difícil controlar? Apart que es perd visibilitat...

D) Els mitjans de comunicació, han inflat un mite que de moment, no ha guanyat res important i l'han obligat a fer 300 reportatges en 15 dies, 14 entrevistes i ara agafa la càmera tu i presenta'ns al teu equip i les instal.lacions... Aquí s'inclou la presència de Felip i Letizia que si no és per la premsa estarien tranquils a Baqueira.

E) El árbitro nos ha perjudicado.

Tenc curiositat per les opinions de la gent.

Yago (algunes pijes són guapes, no?)

És temps de champions, precisament per això tenc ganes de xerrar de bàsquet. Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana purament basquetbolístic: l’all-star wekend de la NBA i la festa de la copa del rei. Me resulta curiós (que és la manera delicada de dir que me rebenta es collons) que el més destacable del cap de setmana més espectacular del bàsquet més espectacular del món (que no el millor) sigui la presència d’un català de Sant Boi, però que a la festa del bàsquet espanyol ningú esmenti lo sorprenent que és que l’equip campió, el TAU de Vitòria només compti amb dos espanyols al planter: Sergi Vidal i Jordi Grimau (un juga poc i l’altre no, ni poc ni molt ni gens).

.

Consider que en Pau Gasol està fent història, perquè la NBA va molt alerta de fitxar jugadors estrangers. Només s’hi decideix quan aquell jugador ha demostrat de forma contrastada que està a l’alçada dels millors. Estic molt content de veure’l al màxim nivell, que els aficionats, organitzadors i jugadors el considerin dins l’elit de la pròpia lliga, de fet, la federació catalana i espanyola poden inflar el pit i dir “aquest tio l’hem format nosaltres i ara el tenim al punt més alt del bàsquet mundial”.

.

I és que les coses se fan bé a la base del bàsquet espanyol. Està ple de bones intencions, al·licients, competicions a tots nivells perquè des de ben petits els jugadors es vagin formant i tecnificant fins arribar a dalt. Però arribes a dalt i trobes que la millor lliga d’Europa no té lloc pels jugadors nacionals. I per mostra la llista de jugadors espanyols que hi havia a la final de la copa del rei: Sergi Vidal, Jordi Grimau, Óscar García (aquest no l’he vist jugar mai) del Tau; Albert Miralles, Víctor Luengo, Óscar Yebra y Borja Larragán. Si agaféssim aquests jugadors i pretenguéssim fer un equip... probablement ens costaria mantenir-mos a LEB2. Només Vidal ha anat a la selecció espanyola i Albert Miralles, tot i entrar al draft de l’NBA, no ha estat capaç de convertir-se en un líder a l’ACB.

.

L’ABP (Associació de Basquetbolistes Professionals) va arribar a un acord amb l’ACB (Associació de Clubs de Bàsquet) perquè tots els equips tenguessin un mínim de quatre jugadors seleccionables per Espanya, o en tot cas, de doble nacionalitat no seleccionables que tenguessin contracte en vigor. Veurem si a mesura que es vagin exhaurint els contractes la cosa canvia una mica.

.

I és que la pregunta que ronda és: tenim la millor lliga perquè els estrangers volen venir a jugar a la lliga de més qualitat d’Europa i d’aquí que sigui econòmicament tan rentable, o tenim la millor lliga d’Europa perquè tenim més pasta que les altres i fitxam els millors estrangers? Jo soc dels que pensa que l’esport per damunt de totes les coses és un espectacle, però un espectacle professional. Tenim les eines per formar als millors professionals, guanyam títols a nivell junior i ens sorprèn que a nivell absolut no hi hagi resultats.

.

Estaven més ben formats Epi, Solozábal, Jofresa i Villacampa, que Gasol, Calderón, Reyes i Navarro? És que no hem demostrat que podem guanyar títols amb equips fets principalment per espanyols?

.

Les claus del bàsquet són jugar les teves cartes, ser capaç de fer el teu joc i que l’altre no et prengui la iniciativa. Au idò! Anam a jugar?

No puedo estar más lejos de mi objetivo. Caminé tantísimas horas con tanta rabia, tantas ganas de llegar, totalmente convencido de que lo único importante era seguir adelante, adelante... hasta el final. Pero me equivoqué de dirección, busco en los mapas y me doy cuenta de que no era hacia aquí, y me giro sobre mis pasos y te veo tan pequeña, tan lejos...

.

Prefiero arrastrar los pies y dar patadas a las piedras que girarme y volver a empezar. Sería una marcha cansina, monótona y caería antes de llegar otra vez a la esfera electrificada que nunca me dejaste atravesar. Tenían razón mis peores pensamientos... no existe otro camino, o rayos azules que se me clavan hasta el páncreas o esto. Éste desierto tan lleno de nada, porque nada se parece a la nada, y es esto.

.

Por cierto, recuérdale a tu madre que me enamoro cada vez que subo a un tren y en las noches más sucias las escamas se desprenden de mi piel como polvo grueso bajo la cama. Dale las gracias porque entre las uñas ya solo me queda esa especie de carne podrida de algún animal viejo. Que ya no sueño, ni en ti ni en nada, porque los sueños se parecían demasiado a ilusiones o a miedos y ahora ya no... ya no. Definitivamente no. Dale un beso entre las cejas y cuando deje de llorar a carcajadas dile que a mí sí que me gustan los bocadillos.

.

Y en realidad todavía tengo tanto que aprender y tú tienes tan poco que enseñarme que seguiré aquí, de puntillas sobre las rocas con Juanico hasta que Pegaso nos parta la mandíbula en dos... o tres.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• A la llam sa va apagar
• A...part
• Quieto
• Els fills del mal
• Enmig del desert
• Què és?
• Tiempo
• Crònica d'un absurd en 7 actes
• El día que me convertí en chicle
• Así que vas a salir de marcha, eh?

• General [81]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom