arcjove

Un poc d'aquí, una mica d'allà

arcjove | 17 Setembre, 2005 12:29

Tenir el cap, els ulls i els turmells separats entre dos ciutats resulta una experiència agredolça. Avui torn a Barcelona per començar el meu tercer curs allà, però les arrels a Palma estan massa ben enterrades i no acab de sentir-me bé del tot.

Els barcelonins que vénen a Palma comenten que aquesta és una ciutat a la que és fàcil perdre's, els carrers giren dissimuladament allunyant-te amb subtilesa del teu objectiu, i apareixes al Passeig Marítim quan cercaves la Plaça Major. Record les meves primeres escapades a la ciutat comtal, i com jo opinava aquells dies, coincideixen els mallorquins que la visiten poc sovint que Barcelona és una ciutat on és fàcil perdre's, tot està tan quadriculat que només aprenent el nom del comerços de cada cantó de l'eixample pots aprendre a situar-te.

Barcelona és una amant indecisa, te sedueix descaradament, t'abraça amb passió però al poc temps es cansa d'un, i un es cansa d'ella fins que la convivència resulta inaguantable i has d'aprendre a acceptar les seves manies i prendre un descans. Palma t'espera amb paciència, carinyosa com una carícia fresca i una mirada tendra, però no te donarà més del que ella cregui convenient.

A Barcelona les oportunitats s'ensumen a l'aire, però també el fracàs i els replantejaments. A Palma els projectes tenen els peus de fang, tot són reticències i sís però nos.

Personalment tenc qui m'espera a Barcelona, també tenc el meu bunker des d'on vaig dirigint les operacions d'atac, m'estira molt la multiculturalitat respectuosa d'una ciutat creada per els i per als que no són barcelonins, però que ens hi sentim un cop hi deixam les bosses... però ca meva és una... una petita ciutat d'una roqueta enmig d'un bassiot i d'aquí, del fet de sentir-me tan petit, neixen les majors ambicions.

I sabent que me vaig fent amb un poc d'aquí i una miqueta d'allà, me despedesc de tota la gent que conforma "ca meva" i esper la benvinguda de qui m'espera al camp de batalla.

Yago

General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Es la señal! Los tiranos viene hacia acá!

arcjove | 02 Setembre, 2005 17:45

En aquesta etapa de readaptació a la vida urbana, els panets, habitants de Palma de Mallorca ens hem trobat que l’oferta nocturna de la ciutat està coixa. Com no era d’extranyar, els que hem quedat més afectats som els amants de la música indie o alternativa. Que per què se’n diu alternativa? És senzill. Si encens la ràdio i a 7 dels 10 dials sents la mateixa música, poses 40 TV i pots arribar a veure el mateix videoclip 6 vegades en un dia i decideixes sortir de marxa i a tots els locals sents les mateixes cançons, tot el que sigui diferent a això és l’alternativa.

A les nits de Gomila, una nova oferta estava agafant força, la gent que hi anava començava a creure que existia vida més enllà del Reggaeton i la Tortura (mai més ben escollit el títol per una “canción del verano”). El Casino Royale poc a poc agafava embranzida i deixava de ser l’etern desconegut. Per 3 o 4 euros el Casino Royale t’oferia una birra i l’entrada als seus dos locals: el Casino (o Big Casino amb una oferta musical electrònica i bastant d’ambient en les nits de divendres i dissabtes) i el Mini Casino (una perla de local on en una nit podies sentir des de Placebo a Los Planetas passant per Depeche Mode o Morrissey). Els dos locals compartien el Complexe Broadway amb La Demence, una discoteca amb un local d’oferta típica de patxanga, però que estava fent-se important entre els joves d’entre 16 i 19 anys.

La setmana passada, de forma sobtada, tot el complexe Broadway va ser tancat per qüestions de drogues... Soc el primer que està en contra del trànsit de drogues, les màfies que el controlen i els efectes nocius que tenen entre els joves més innocents. Però no me queda clar si aquesta és la raó vertadera del tancament.

He sortit per Palma des dels 15 anys, he vist constants violacions de la llei per part dels diferents locals, però és curiós perquè sempre acaben pagant els locals petits i no les macrodiscoteques. Per què Tito’s que serveix alcohol a menors i és més, promovia fins fa poc festes exclussivament per menors, o Pacha on és fàcil comprovar a l’instant d’entrar que la gent va de pastilles i de coca fins adalt, els escàndols desapareixen com per art de màgia?

No és estrany que entre els habituals del Casino hagi començat a prendre importància el rumor que potser en el tancament del complexe Broadway hi podria haver ficat mà l’únic, l’incomparable i inigualable empresari Sr. Cursach. Entre les seves estratègies empresarials coneixem les tàctiques ràncies de: deixar entrar gratuïtament a les discoteues a les ties; només permetre l’entrada durant els mesos d’estiu a la discoteca BCM a alemanys (o britànics, no ho record); o donar la consigna als encarregats de repartir entrades gratuïtes que només les donin a “la gent guapa”.

Que és un dels empresaris més poderosos de l’illa no se li escapa a ningú, que té contactes amb les altes esferes de la política i amb la policia és més que evident, que sigui responsable de tancar els locals que li poden fer ombra és només un rumor... però no deixa de ser sospitós.

De moment, els amants de les alternatives seguirem retrobant-nos a locals humils, foscos, mal airejats, però amb la copa a la mà, una rialla a la cara i el Blue Monday de New Order sonant a tot volum.

Yago

General | Enllaç permanent | Comentaris (8) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb